Calendari d’igualtat. Setembre

I arribem al mes de setembre amb una nova pàgina del calendari d’igualtat per estrenar. La protagonista d’aquest mes és Ruth Bader Ginsburg, jutgessa associada del Tribunal Suprem dels Estats Units.

Estudià Dret a la Universitat de Colúmbia on es graduà empatant en el primer lloc de la seva promoció, més tard entrà en l’àmbit acadèmic i exercí de professora universitària. De fet era una de les 20 dones professores de Dret als Estats Units.

Al començament de la seva carrera professional, tingué certes dificultats per trobar feina degut al seu gènere. Bona mostra d’això és que l’any 1963, informaren a Ruth Bader que cobraria menys que els seus companys homes per fer la mateixa feina perquè era una dona casada i el seu marit ja tenia prou bon sou.

De fet, va ser discriminada laboralment pel fet de ser dona i per quedar-se embarassada, sent acomiadada d’una feina durant la gestació i ocultant el segon embaràs per no patir la mateixa experiència. En aquella època encara estava permesa l’opció d’acomiadar una dona si estava embarassada, de manera que va ser una de les causes en les que va depositar energia, professionalitat i determinació: per defensar el dret de les dones i tirar enrere aquesta llei.

La inquietud i determinació de Ruth Bader la van portar a aprendre suec per ser co-autora d’un llibre sobre procediment civil a Suècia. De fet, en l’etapa a Suècia, a principis dels anys 60, va ser on va començar a treballar sobre la igualtat de gènere i on observà que allà, per exemple, entre el 20% el 25% d’estudiants de dret, eren dones.

La seva trajectòria va concórrer entre el món acadèmic i l’exercici de jurista defensant sempre els drets de les dones i la igualtat. Tant és així que es guanya el sobrenom de RBG, fent ús de les inicials del seu nom, amb tot el que comporta, esdevenir una persona reconeguda només per les inicials.

El 1980 va ser nomenada per cobrir una vacant al Tribunal d’Apel·lacions dels Estats Units per al Circuit del Districte de Colúmbia i el 1993 jutgessa associada al Tribunal Suprem dels Estats Units. Fou la segona dona i la primera dona jueva a ser jutgessa del Tribunal Suprem.

També amb l’aspecte formal va trencar motlles i esquemes, tant és així que els colls de les seves togues han esdevingut també icones. De fet, en una acció de reivindicació feminista, va començar a utilitzar colls, ja que “La toga estàndard, està dissenyada per que sigui lluida per homes, perquè deixa espai per a que es vegi la camisa i la corbata”. De manera que ella i Sandra Day O’Connor – les dues primeres dones en arribar al Tribunal Suprem-, van pensar en incloure en la indumentària un element que fos del seu gust i més còmode i adient per elles.

Si vols conèixer més detalls sobre la figura de Ruth Bader Gingsburg, et recomanem aquest documental o aquesta pel·lícula que pots trobar a Filmin o demanar a la biblioteca aquest llibre

??Descarrega’t aquí la pàgina del mes de setembre del calendari d’igualtat??