Ballar per vibració – Dia Internacional de les Persones Sordes

Avui és el Dia Internacional de les Persones Sordes i hem volgut saber alguna cosa més de la Salima, una persona amb discapacitat auditiva que fa 24 anys que treballa al Centre Especial de Treball de la Fundació Tallers. Ens els últims 8 anys, dedica la seva jornada laboral a l’àrea Industrial: talla les diferents peces d’uns patrons per a una firma de marroquineria i és l’encarregada de portar a terme les comandes urgents. És molt ràpida i precisa treballant i desenvolupa les tasques amb poc temps i molta seguretat.

Tot i que per a un persona que la conegui de nou li sigui una mica dificultós en un primer moment, la Salima pot parlar fent servir la veu, no pateix cap dolència a les cordes vocals (com la majoria de les persones sordes, de fet). En aquesta conversa ens acompanya la Roser, una monitora que treballa amb ella i que ens ajudarà a interpretar-li l’expressió.

La Salima és una persona xerraire i li agrada donar la seva opinió sobre tot allò que passa. Explica que està casada també amb una persona sorda i que tot sovint surten a sopar, ja sigui amb altres parelles o ella sola amb les seves amigues, amb qui també parlen amb la llengua de signes.
Ens diu que en la llengua de signes hi ha la simbologia i també l’alfabet i que ella en sap de les dues maneres.
De fet, el llenguatge de signes és propi de cada cultura, és a dir, cada concepte és representat d’acord amb la cultura ancestral del territori i, a més a més, existeix l’alfabet. De manera que no és el mateix la llengua dels signes a la zona asiàtica que a la nostra, per exemple.

Més enllà de la llengua de signes, sentim curiositat per la seva quotidianitat i ella ens aclareix encantada alguns interrogants que teniem:

A casa, per exemple, per mirar la televisió, sempre ho fan amb subtítols.
No per no sentir-hi no poden ballar: les persones sordes es guien pel ritme que genera la vibració. De fet, li encanten les coreografies, anar a la discoteca i desmelenar-se a la pista de ball.
I quan al metro hi ha una incidència i és anunciada per megafonia, ella capta les expressions de la gent, segueix el moviment que fan la resta de persones i pregunta què és el que passa. Normalment troba col·laboració i amabilitat.

Per acabar li preguntem si vol dir alguna cosa més i afegeix amb un somriure que està molt contenta de treballar aquí, de tenir el seu sou, que té salut i que la seva família també, que això és el més important.