SIOAS en temps de pandèmia

Des de l’aparició de la Covid-19 al nostre país, s’han posat de manifest tot tipus de qüestions relacionades amb la societat. Una d’elles té a veure amb la precarietat laboral.

I és que segons l’Informe Càritas publicat l’abril del 2021, els mesos de confinament van representar l’agudització d’una crisi social que s’afegia a la crisi sanitària i econòmica ja existents i provocava un impacte sense precedents a les vides de les persones.

La precarietat laboral, no cal dir-ho,  ja existia en l’època prèvia a l’aparició de la Covid-19, i actualment no només s’ha cronificat sinó que s’ha transformat i amplificat.

A hores d’ara, el sol fet de tenir una feina no és sinònim de protecció i de quedar al marge de situacions d’exclusió social. 

Al Servei d’Inerció Laboral (SIL) de la Fundació Tallers amb la gestió dels Serveis Integrals d’Orientació, Acompanyament i Suport a la Inserció (SIOAS), generem oportunitats sociolaborals per a les persones amb discapacitat i/o diagnòstic de Salut Mental.

El SIOAS és un programa que compta amb la subvenció del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i el cofinançament del Fons Social Europeu.

De base, al SIL gestionem una Borsa de Treball especialitzada en persones amb certificat de discapacitat, actuant com a d’intermediació especialitzada entre les empreses que ofereixen llocs de treball i les persones que cerquen una feina, oferint suports especialitzats i adaptats a les necessitats, tant de les persones ateses, com a les empreses col·laboradores. 

Posant sempre la persona al centre, desenvolupem Plans Individuals d’Inserció per a les persones amb discapacitat i/o diagnòstic de Salut Mental del Vallès Occidental, en un marc de col·laboració signat amb els ajuntaments de Badia del Vallès i Barberà del Vallès.

Els resultats d’aquesta temporada del programa SIOAS 2020 (juny 2020 – juny 2021) han estat marcats per la situació de crisi i precarietat:

Troben feina en Empresa Ordinària un 40% de les persones participants, de les quals, el 70% són homes i el 30% dones. 

El 20% persones amb discapacitat psíquica, el 46% problemes de Salut Mental i el 33% persones amb discapacitat física.

Mantenen la feina en l’empresa ordinària un 23% de les persones participants, de les quals un 70% són homes i un 30% són dones. 

El 7% persones amb discapacitat psíquica, el 50% persones amb problemes de salut mental i el 43% discapacitat física.

Més enllà de la inserció a l’Empresa Ordinària, el 83% de les persones participants han millorat la seva ocupabilitat. Això significa que o han trobat feina en l’empresa ordinària o en un Centre Especial de Treball, o han tingut l’opció de completar la seva formació o de realitzar pràctiques en empreses. 

Però la tasca del SIL va més enllà. De fet, per gestionar la situació causada per la pandèmia de la Covid-19, es van adoptar una sèrie d’accions, mesures i bones pràctiques, sempre posant èmfasi en que l’escletxa digital no posés a les persones amb especials dificultats d’inserció encara més en una situació de desigualtat social.  

• S’adapten els canals de comunicació amb les persones participants, combinant l’atenció presencial amb la virtual
• S’incrementa la intensitat de suports referents a aspectes emocionals, degut a la situació de confinament, aïllament social i incertesa, ja sigui social i/o personal.
• S’elaboren documents i materials diversos de suport en Lectura Fàcil per afavorir l’accessibilitat cognitiva de les persones ateses. Els documents tenen relació amb assumptes de treball, salut, tràmits administratius, comunicats i informacions oficinals, recursos emocionals, oci a la xarxa, manual de preguntes freqüents, etc.
• Es diagnostiquen les competències digitals de les persones ateses, permetent conèixer el perfil tecnològic de cadascuna, amb l’objectiu final de capacitar-les per afrontar amb major autonomia situacions actuals i futures que requereixin l’accés i ús de les TIC.

Les dades d’estudis com el del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) alerten que les persones amb menys recursos dupliquen els nivells de depressió i pensaments negatius que la població de classe alta.

Aquest fet és el que també s’ha observat en el darrer SIOAS, on s’ha detectat en les persones participants que l’any de pandèmia està deixant un gran impacte en la Salut Mental en forma d’apatia, frustració, desesperació i impotència davant d’un futur incert i amb un gran increment de les desigualtats socials.

La urgència de les persones ateses es centra en mirar de garantir un mínim d’ingressos però a la vegada, degut a la situació de crisi, el mercat laboral ofereix molt poques oportunitats laborals per a les persones amb especials dificultats. Per això, programes com el SIOAS prenen una dimensió d’importància cabdal per a que les persones amb especials dificultats no quedin excloses de la societat.